Sempre he estat dona de lletres, però no hi ha res com posar-se a aprendre per què et caigui a sobre un coneixement que no esperaves. A mi, avui me n’ha caigut un en forma de paraula, i com que crec que precisament la cosa s’escau, he volgut compartir-la. La parauleta en qüestió és serendipia. Probablement molts ja la coneixeu però jo tot just acabo de saber que a part d’una pel·lícula, també és el nom d’un programa de ràdio i el que és més important, “serendipitat” és el nom que es dóna a la facultat de fer un descobriment o troballa afortunada de manera accidental. Parlant en plata, és la capacitat de treure alguna cosa de profit d’allà on no t’ho esperes, o el que ve a ser el mateix, aprofitar aquesta refotuda crisis en la que tots estem emmerdats per trobar un nou camí per tirar endavant. Si Newton va treure profit del fet que una poma li abonyegués el cap, i Fleming va saber aprofitar que se li florís un experiment, nosaltres no podem ser menys, i sense ànim d’emular als grans mestres que gràcies a la serendipitat van aportar a la humanitat coneixements tals com la llei de la gravetat i la penicil·lina, que menys que tirar de la nostra serendípia particular i intentar aportar a la nostra pròpia humanitat, com a mínim, un altre punt de vista.
Sempre he pensat que les crisis eren bones i ara resulta que la ciència em dóna la raó. Etimològicament la paraula també ajuda. Ens ve del grec i sembla que engloba dos conceptes: “separar” i “decidir”. Que ens fotin fora d’allà on érem ens va ve per mirar-nos aquell lloc amb la distància suficient com per tornar a decidir. Decidir, com a mínim, si hi érem a gust, perquè poca cosa més hi podem fer, però què coi, és el que té de bo ser de nou a la casella de sortida, que tornes a tenir davant teu tot el ventall de camins per decidir. I si tens una mica de serendípia i resulta que l’encertes, potser arribaràs a un port al que no hi hauries navegat de cap altra manera.
Així que, sense gaires coses més a dir... Bon nadal, i feliç serendipitat a tohom!
(I salut, això si que no ens falti)
(I salut, això si que no ens falti)
