martes, 23 de diciembre de 2014

Dia 38

Mai he sigut gaire de Nadal, però la canalla obliga, i a força d’il·lusionar als petits, he descobert que hi passen un munt de coses boniques. Per exemple:

Que la portera, farta de sentir-me rondinar cada cop que obro la bústia i no trobo cap carta per mi, decideixi escriure’m una bonica postal de nadal.

Que la meva filla se m’apropi a les nou de la nit amb un queixal a la mà, i em xiuxiuegi fluixet que no dirà res fins l’endemà. Així el seu germà pensarà que li ha caigut al matí i jo tindré més temps per... en fi, ja se sap.

Que una persona a la que gairebé no conec, llegeixi un conte que he escrit i es prengui la molèstia d’enviar-me un missatge per dir-me que li ha encantat.

Que a l’escola de ciutat vella on ensenyo als nens a inventar històries, una mestra m’expliqui amoïnada com un petit li demana que l’ajudi a escriure l’adreça de casa. Es veu que cada any, quan fa la carta als reis, s’hi fixa molt al posar-la. Però alguna cosa deu fer malament, perquè mai passen.

Que jo li expliqui aquesta història a la meva filla i ella em demani que hi fem alguna cosa.

Que en un taller d’escriptura una nena de deu anys aixequi la mà i pregunti: què és l’infern? Es el primer cop que sent la paraula.

Que tot comprant pel barri, una veïna s’apropi a la meva filla i li digui que s’assembla tant al seu avi. Que la dona es ruboritzi quan recorda com n’era de guapo. Molt! I jo, que tant l’enyoro, senti com diu que era una gran persona, així que ja pot estar ben orgullosa d’assemblar-s’hi.

Que avui em costi triar un vestit perquè, després de tant de temps, torno a tenir un sopar d’aquells de feina.

Que algú m’estigui llegint.

I que els demani un dibuix d’un arbre de nadal als meus fills, per il·lustrar aquest blog, i no me’l facin. Però que després surti al carrer i quan obro la bústia hi trobi aquesta bonica postal que fa dies van pensar deixar-hi.

                                       BON NADAL I UN MOLT FELIÇ 2015

Dibuix de la meva filla Zoe

No hay comentarios:

Publicar un comentario