DIA 37
L’altre dia vam fer una RUF; o el que en
idioma de la meva filla ve a ser una Reunió Urgent Familiar. A casa tirem de
RUF quan el nivell de crispació general se’ns dispara i entrem en aquell
espiral de tensió i males cares que fa la convivència difícilment
suportable. Ja sé que molts entesos
parlen de les baralles entre germans com una cosa normal i fins i tot
saludable, però coi, els meus a vegades ho eleven a categoria olímpica i
aleshores toca, com a mínim, entrar a legislar.
El fet és que una RUF a temps atura molts
mals. I en aquest cas, veient que la comunicació oral es complicava, els vaig
donar un paper i els vaig fer tres preguntes. Què m’agrada de la meva família,
què no m’agrada, i què puc fer jo per canviar-ho. “Jo” entenent-se “ells”, que
a casa ja ens coneixem i tots els problemes van a petar sempre al cubell de la
roba bruta perquè els renti servidora. Però
aquest cop no. Aquest cop vaig aprofitar l’efecte sorpresa i els vaig endinyar
el paperet, posant-los a escriure per poder gaudir del meu primer triomf. Cinc
minuts de silenci.
I mira tu per on, em va semblar que tenia
força raó.
Precisament ahir vaig assistir a una xerrada a
l’escola on un simpàtic psicòleg intentava il·luminar-nos dient que pel que fa
a l’educació, els pares mai cometen errors. Potser sí que a vegades les línies
d’actuació no són les més adequades, però quan un pare o una mare estima més
que res en aquest món als seus fills i els educa de la millor manera que pot,
no comet errors.
I ara fem cas al meu fill i deixem-ho aquí. No
ho fem més gran. Tan sols recordem que quan un nen estima la vida més que res
en aquest món i s’esforça en créixer de la millor manera que pot, potser sí que
de tant en tant equivoca algunes línies
d’actuació, però tampoc comet errors. Així que, un cop dit, vinga tots a jugar
al pati.
Dibuix de Guillem Escriche: llapisipaper.blogspot.com
Dibuix de Guillem Escriche: llapisipaper.blogspot.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario