Hi ha moments en la vi da de tota dona, que marquen un abans i un després en el deveni r de la seva femi ni tat. Són moments ínti ms que vi vi m en la més absoluta clandesti ni tat, però que i rremei ablement ens causen un daltabai x i una profunda i i rreparable cri si s d’i denti tat.
El meu moment em va arri bar fa 5 anys i el vai g vi ure allà on cada di a es mesura no només l’engrandi ment d’un país, si nó on també es construei x amb entusi asme l’engrandi ment de les nostres vani tats. Efecti vament, el lloc on es va produi r el meu si sme personal, va ser... a peu d’obra.
Encara ara recordo com cami nava jo alegrement, traslladant la meva (gràci l) fi gura per una avi nguda sotmesa a les llei s de l’especulaci ó, quan davant meu vai g veure aquell exemplar úni c d’obrer, que carrega sobre les seves esquenes la pesada responsabi li tat de manteni r vi u l’envani ment femení. Uns metres més enllà, una altra femella travessava amb arrogànci a el que totes consi derem una prova de foc, i amb el cor encongi t, cami nava falsament segura cap al seu destí. En va sorti r ben parada. L’exemplar d’obrer, va executar amb èxi t la seva funci ó i va escopi r la corresponent galanteri a amb aplom. Després anava jo. No em separaven gai res metres del que seri a el meu i mproperi i vai g ai xecar el cap fi ngi nt i ndi ferènci a per amagar la falsa modèsti a que m’embargava. Vai g cami nar una, dues, tres passes fi ns a creuar la frontera de l’obra i ...res. Ni una paraula, ni un gest, ni una mi rada... Per pri mera vegada aquella transferènci a fi ns aleshores gai rebé ecosi stèmi ca, s’havi a truncat. Però per què? Per què? que di ri a aquell. Jo teni a 5 anys i un fi ll menys, encara estava en tot el dret de rebre la meva grolleri a personal. Però no va ser, ai xí que en aquell moment vai g deci di r fer el que tota dona en el meu lloc hauri a fet: apretar el pas per veure-li la cara a la de davant.
Ja no recordo més. Ni la cara ni el cul de la dona que m’havi a sotmès d’aquella manera tant brutal a un relleu generaci onal. La dona que amb la seva comparaci ó m’havi a llançat al forat de la i nvi si bi li tat. Una dona a la que també li arri barà el seu moment i que com ara jo, no s’expli ca per què cada cop que es mi ra al mi rall, aparei x algú que la sorprèn. Res a veure amb la fi gura que guardo en el meu i magi nari i que contràri ament a la del mi rall cada any crei x en bellesa i atracti u. Tres anys més i fi ns i tot hauré assoli t el to de pell de Beyoncé. No sí...ja ho di uen que la bellesa és a l’i nteri or. Els obrers d’aquest país poden callar el que vulgui n, però jo us asseguro que la vei g. I com que en aquesta vi da tot és qüesti ó de pràcti ca, jo m’exerci to en ai xò de mi rar endi ns a veure què hi trobo. I ja que preci sament aquests di es, algú que m’està ensenyant a vi suali tzar, he deci di t veure’m estupenda. Total, fi ns que no pengi una foto ni ngú podrà contradi r-me, i a més, qui n mal fai g.
Les meves felicitacions per veure't estupenda, sí ''sanyora''!!!!
ResponderEliminarI si m'ho permet's, Mireia,això es el que anava pensant m'entres et llegia, o ven acabat.
Val sí, la joventut es important i tal, però... ¡no penso sigui el tot, per favorrr!
Aquesta dona, no sé la edat que tindria, ni el seu estil, etc.. etc.. Però sé com ets tu, i tb' la teva actitud!!
Lo de la dona invisible, que fa moltsss anys vaig llegir que deia la Maruja Torres, de les dones de 50a. tampoc es ven bé del tot veritat, no, no ((doncs algun que altre cop, l'any passat crec, m'han llençat alguna que altra floreta, aquests beneïts obrers, jeje.. i jo tota estranyada i a la vegada recordant-me'n de les paraules de la Maruja Torres... Ahaa, tota satisfeta, dons mira per on feliçment aquesta llei no es exacta, yupiii, no soc del tot transparenttt, jeje:)
Imagina tu que no has fet encara els 40!!! mare de deu però si es l'edat en que les dones esteu/em en el (nostre) vostre esplendor..., dels 30 als 45!!!
¡¡''I va, ves a saber tb' com anava aquesta noia/dona, el seu estil... i el de l'obrer exemplar, que alo-millor només li agraden les morenes, o grosses o xxxx''!!??:)
Bé i ara amb el teu permís i pensant-ho millor, me'n vaig a inscriure al Gim, pq no estaria malament que aquest any encara em/ens regalessin alguna que altra de floreta, no creusss;)
(((I 'demà sessió amb el cirurgià plàstic, passat demà amb el guru revisió al interior... l'altre, tècniques de seducció, conquista i reafirmació...(??); dentista, oftalmòleg, risoteràpia... bla ba bla!
En fi, un munt de diners i tot plegat perquè un exemplar d'obrer/mascle o similar em delecti amb els seus gustos del moment, ''selectius', i feromonics o.. etcs (???)''
Pd: actitud... curar una mica tb' la carrosseria i palante.... i ja em diràs si et xiulen o no!!?
Guapaaaa!!!!